2007, canvi d'escenari polític a Osona

L'any 2007 que deixem enrere ha estat un any de canvi de l'escenari polític a la nostra comarca fruit dels resultats de les eleccions municipals del maig i dels posteriors acords de govern.

Un dels principals canvis fou el pacte sociovergent al Consell Comarcal, on el tercer partit del Consell, el PSC, que havia participat en el govern d'esquerres del darrer mandat presidit per ERC, ara ostenta una presidència oferta per CiU. Sociovegència al Consell: un pacte llampec i amb nocturnitat. La sociovergència comarcal, però, ja es va assajar a Roda de Ter, on els independents afins al PSC van pactar amb CiU abans de donar continuïtat al pacte d'esquerres amb ERC.

Aquest 2007 també ens ha portat a un creixement de la sinistra Plataforma x Catalunya, augmentant la seva força a Vic, convertint-se en la segona força al consistori, consolidant-se a Manlleu i apareixent a Roda de Ter. A Torelló es van quedar a les portes d'obtenir representació. Amb un discurs que atia la por (i l'odi?), davant certs silencis s'imposa clarament. L'acció política i la bona comunicació d'aquesta acció ha de poder replicar aquesta força que s'alimenta de la por que ella provoca. A la PxC no l'interessa solucionar els problemes, perquè la seva força li donen els problemes.

A Vic, es va retirar l'històric Jacint Codina i hi ha hagut un esclat del sistema de partits, amb la quadruplicació de la representació de la suara esmenada PxC, per sota una CiU que s'allunya de la majoria absoluta, però per damunt d'un PSC que baixa malgrat els esforços i els recursos. ERC es descompon i apareix amb força la CUP.

Aquests resultats provoquen un govern a quatre entre CiU, PSC, ERC i ICV (que s'estanca en els seus resultats malgrat la pèrdua de socialistes i independentistes). El tetrapartit es desfà al cap de pocs mesos amb l'(auto)expulsió de l'ecosocialista Tornafoch. La pressió de l'estètica és forta...

A Manlleu, ERC arrasa amb una majoria absoluta tant aclapadora que sorprèn als mateixos republicans. A vegades un mateix no és conscient de la tant bona feina feta com la de Pere Prat.

A la tercera població de la comarca, Torelló, el meu poble, els resultats donen la pèrdua de la majoria absoluta del PSC fruit de la pujada de CiU i sobretot del tercer espai que obrim ERC, passant d'un regidor a tres. L'estil de govern dels últims quatre anys del PSC ha de canviar i ha de buscar el pacte amb les altres forces per tirar els temes endavant.

A la resta de la comarca sobresurt la punxada de Tona Futur que afavoreix al convergent Salom, el canvi a Sant Hipòlit (el Voltreganès esdevé socialista i en mans dels germans Vilamala), la victòria de CiU a Prats i la victòria dels ex-regidors de CiU de la convergent Maria Rodríguez a Sant Vicenç de Torelló. També podríem parlar de l'aprofundiment de les majories socialista a Centelles i d'ERC a Olost, on Freixanet aconsegueix que en el segon municipi del Lluçanès no s'hi presenti ningú amb perspectiva de fer-li ombra.

El 2007 ha estat un any de sacseig polític a la comarca, com podem veure el joc de les aliances han canviat, dels dos pols esquerra – dreta, s'ha passat al tots contra ERC, a excepció de Vic (on hi ha un govern de concentració) i a Sant Vicenç de Torelló.

No és una maledicció dels Déus, no, aquest escenari és fruit de la consolidació d'ERC com a segona força comarcal, tant a nivell de vots en les eleccions catalanes i espanyoles com en regidors a les municipals. Això provoca fred de peus a més d'un.

Però la sacsejada més preocupant, és l'impuls de la PxC, aconseguint fins i tot presència al Consell Comarcal. Les i els osonencs no ens podem permetre que els creadors de la por marquin l'agenda política. Perquè els plantejaments i el fons de la Plataforma no provoca fred de peus sinó calfreds!

(Publicat a El 9 Nou)