Crisi, quina crisi?

Ja s'han aprovat les ordenances pel 2009 de l'ajuntament de Torelló.
Nosaltres volíem incloure bonificacions en l'IBI que repercutissin sobre els sectors de la població més vulnerables socioeconòmicament: jubilats, joves, famílies nombroses i famílies monoparentals. Doncs bé, per llei, sols és possible fer bonificacions a les famílies nombroses, els altres grups, no.
Curiositats de la llei, és curiós que l'autonomia local sigui tant mainsa fiscalment i que a sobre, els municipis hagin de carregar amb un finançament llastimós.
Aquestes mesures de bonificacions en l'IBI ho feiem observant la crisi qeu ja tenim al damunt.
Ja l'any passat l'equip de govern, llavors sols del PSC, es va comprometre a estudiar bonificacions en l'IBI. Ni s'ho havien mirat fins que els hi fem arribar les nostres propostes...
Així doncs que ens hem trobat una proposta d'ordenances que ignoren absolutament que hi ha crisi.
I això, ho dic perquè la sociovergència torellonenca ha apujat l'IBI més del 11%, massa alt tot i preveure l'augment del valor cadastral, ha sobrecarregat la taxa de les deixalles per fer una campanya de sensibilització, i manté l'impost de vehicles tal com estava: al màxim que permet la llei.
Per nosaltres, ara és un moment clar per abaixar l'impost de vehibcles, la campanya de sensibilització no és prioritària (i suposa sobrecarregar la taxa passant d'un augment del 2,5% a prop del 4,5%) i en l'IBI, la mare dels ous, segons el regidor republicà Lluís Sabatés, hem proposat aplicar un quoficient més baix, que no suposi una gran retallada en els ingressos però si que no sigui tant forta de cara els contribuents.
Sembla, doncs, que l'equip de Miquel Franch ignori que hi ha crisi. Però la crisi hi és (al final fins i tot Solbes i ZP ho han acceptat!), i la ciutadania ho notarà, en el dia a dia i en el pagament dels impostos.

Sociovergència: mà alçada i boca tancada
(del meu bloc personal)