“Davant la crisi, sí, bona cara, però també il•lusió i unitat”

Som en una situació excepcional, en un context de crisi econòmica que remou les estructures en què hem basat el sistema en els darrers anys. Tot trontolla, des dels grans bancs fins a les butxaques de la ciutadania.
Davant aquesta situació, els ajuntaments s’han d’estrènyer el cinturó i a Torelló, a més, el regidor Galobardes, número 3 de la sociovergència local, hi vol que hi posem bona cara.
Està molt bé que es vulgui encarar les situacions complicades com aquesta amb bona cara, segurament és el contrapunt que es necessita.
Però una situació com aquesta, també demana unitat. Des de les institucions públiques hem de demostrar que tots fem pinya davant aquest context, que tots hi posem de la nostra part per tirar endavant.
Però Pere Galobardes i el govern de qui fa de regidor d’Hisenda ha estat incapaç de sumar a cap força de l’oposició. Els seus pressupostos no han tingut cap més vot que la dels regidors sociovergents.
Quan era hora d’aprovar les ordenances, i malgrat que PSC i CiU van tirar pel dret i que els primers van incomplir la paraula contreta un any enrere d’estudiar possibles bonificacions, jo, com a portaveu d’Esquerra vaig estendre la mà per col•laborar per tirar uns pressupostos complicats, de contenció sinó de retallada davant la situació de crisi econòmica. Una oferta explícita i clara.
La resposta han estat uns pressupostos unilaterals. Són 13, però no són tots. Amb una mica de voluntat hauria estat possible que tos hi haguéssim estat presents per aprovar els pressupostos.
“Davant la crisi, sí, bona cara, però també il•lusió i unitat”, així he volgut acabar el meu discurs en el Ple.
Més informació a www.esquerra.cat/torello
També al meu bloc personal
I si voleu llegir el discurs sencer, cliqueu aquí