Article Publical al Setmanari Torelló: "Què pot fer Torelló per la independència?"

 Qui no ha pensat mai que el què ens cal als catalans és la independència? Quin no ha pensat que ja n'hi ha prou de ser els cornuts i pagar el beure? Quin no ha pensat que el millor és fer el nostre camí, però que és impossible fer-ho?

El cap de setmana passat, a Arenys de Munt, es va celebrar una consulta popular sobre la creació d’un estat català independent. Ho va impulsar una entitat del municipi.

Òbviament va ser un referèndum sense validesa legal, però amb un efecte molt important.

El més important és el de trencar un tabú, que és el de posar una urna perquè tothom qui vulgui dipositi el seu vot i decideixi si vol una Catalunya independent o no.

Aquest fet, que llegit aquí sembla senzill, podríem dir que és un dels passos més grans que ha fet el sobiranisme del nostre país en els últims temps. S’ha pogut votar, lliurement, sense demanar permís a ningú (perquè el dret a l’autodeterminació es pren, no es demana) i en pau, malgrat la malintencionada permissió d’una manifestació falangista (i de las JONS) per part de la justícia espanyola.

Quina ironia! La justícia espanyola permet la manifestació dels fatxes però nega la capacitat de donar suport a la consulta a l’ajuntament democràtic, un suport que el van manifestar l’alcalde, ERC, la CUP i CiU, mantenint-se’n al marge el PSC...

El fet de posar unes urnes perquè la gent decideixi (hi ha alguna cosa més democràtica?) ha mostrat que l’emperador va despullat, com el conte. Democràticament ningú pot dubtar d’una consulta a la ciutadania sobre què vol fer amb el seu país. Ningú pot tenir por de les urnes, veritat?

Oposar-se al dret a l’autodeterminació, quan es vol exercir democràticament, només pot ser des d’una perspectiva de dogma de fe en la unidad sagrada en lo universal de la patria española. Autodeterminar-se és decidir lliurement si es vol la independència o no, i a Arenys, el paper del PSC va ser molt galdós, fent campanya a la no participació en la consulta. Van demostrar que no volen decidir per ells mateixos?

I què pot fer Torelló per la independència catalana? Doncs seguir en la normalització del dret a l’autodeterminació que és l’organització d’una consulta com la d’Arenys, amb un ambient festiu i reivindicatiu. Organitzant una jornada democràtica de llibertat nacional per decidir com volem el nostre país.

I ho hem de fer amb el màxim consens social i polític possible, sense presses ni curses patrioteres per veure qui és més patriota. Sense buscar el desgast del rival polític, però essent ferms en els principis de llibertat i democràcia.

I, sobretot, amb el protagonisme de la ciutadania, de les entitats, que representen el batec popular i la transversalitat política. La Comissió 11 de Setembre ja s’ha començat a arremangar per aconseguir-ho, ara no podem fallar.

Torelló i tota la Vall del Ges pot fer un pas endavant per Catalunya i la seva llibertat.