30 anys d'història democràtica als ajuntaments d'Osona

Ahir vaig assistir a la celebració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics a Osona (i a tot Catalunya, però l'acte era a Osona).
A l'auditori, per mi massa vuit, malgrat la importància de l'acte, amb algunes absències significants com la de l'alcalde Vic, es podia palpar la història que omplia aquelles cadires en un monument preciós com és Sant Pere de Casserres.
Al costat de ciutadans i ciutadanes que han elegit servir al poble des de les institucions, la majoria d'ell (i de nosaltres) a costa d'hores de vida privada i familiar, però amb il.lusió i ganes, hom el recomforta la tasca que porta a terme i pren conciència de la importància de ser regidor del seu poble.
Al marge dels parlaments institcuinals, més o menys interessants, he gaudit d'escltar anècdotes i experiències, des de negociacions complicades, o sobre temes peculiars a oferir pistoles a regidors per defensar-se enmig del 23F.
30 anys seguits de democràcia en els ajuntaments pot semblar estrany per als països occidentals, però per Catalunya, és el període hisòric més llarg de democràcia local, i de moment, Franco encara ens porta anys d'avantatge en una cursa de longevitat d'ús del poder.
I per acabar, m'agradaria deixar constància que Josep Palmerola, alcalde de Seva des de fa 30 anys, per ERC, IPMO i CiU, que ha acabat somiant (o prevaient) que d'aquí 30 anys es commemori els 60 anys d'ajuntaments democràtics i 25 d'ajuntaments en una Catalunya independent. "Visca Catalunya Lliure!", ha dit, mentre Miquel Arisa (PSC) i Lluís Vila (CiU) no podien tancar la boca... després alguns, no tots, hem aplaudit amb ganes.
PS: A la foto, el "Visca Catalunya Lliure" de Palmerola