Discurs com a portaveu d'ERC al Ple de pressupostos del 2010

En la trobada que varem tenir amb el regidor d'Hisenda a finals de l'any passat semblava que la mà estesa que havíem ofert a l'equip de govern per col•laborar en aquests pressupostos es començava a acceptar i la música ens podia començar a agradar. Però no varem seguir escoltant aquesta música fins que ens va arribar l'obra completa. Un cop llegida la lletra varem quedar molt decebuts..
Des d’Esquerra hem estès la mà per encarar aquests pressupostos amb unitat reiterades vegades. Una unitat que creiem necessària per encarar uns pressupostos complicats en uns moments complicats. Uns pressupostos importants en uns moments clau.
Els ingressos de l’ajuntament s’han vist reduïts, així com les aportacions d’altres administracions públiques perquè també han vist afectats els seus ingressos.
Aquest escenari és sabut per tot el consistori. Des de fa temps.
Així dons, amb uns ingressos minvats ens trobem amb un pressupost de despeses minvat.
Davant aquest escenari, doncs, si es volia la complicitat d’Esquerra, principal partit de l’oposició, calia un esforç de l’equip de govern que anés més enllà que el de presentar els números una setmana anterior i posar-se a disposició per informar.
Amb això no n’hi ha prou per implicar l’oposició.

Quan les coses anaven bé es deia amb la boca ben oberta que el Ple de pressupostos era el ple més important del mandat, perquè és on es dibuixaven les línies mestres de l’acció de govern.
En aquest pressupost s’hauria de veure les línies mestres de l’acció de govern a Torelló durant el 2010. Un any, com ja he dit, marcat per la crisi.
Les crisis importants, estructurals, com la que vivim i patim, són unes crisis de redibuixen una nova realitat, un nou escenari.
Torelló pateix amb profunditat aquesta crisi, sobretot perquè el nostre poble tenia un sector secundari, un sector industrial important que es veu afectat per la crisi i viu un procés de destrucció de llocs de treball important i que arrossega a altres àmbit com els sectors productius complementaris a les plantes industrials i al consum.
El model econòmic de Torelló està obertament en entredit i cal actuar.
Torelló ha de començar a pensar en el futur model econòmic, ha de començar a traçar les línies mestres del futur.
És per això que cal un aposta forta, primordial en la promoció econòmica des d’una perspectiva àmplia.
Ja està bé fer polítiques d’ocupació i formació i posar atenció en accions de xoc davant l’augment d’atur, però cal que siguin afectives i donin respostes a les necessitats i no només per complir la papereta.
Cal posar èmfasi en promocionar el nostre municipi per fer-lo atractiu i atreure noves indústries, cal marcar un calendari clar en el desenvolupament i posada en marxa del Consorci de Sòl Industrial Públic i que Incasòl compleixi amb aquest calendari.
Cal apostar per polítiques de suport a l’emprenedoria i per atreure a joves emprenedors que es puguin instal•lar a Torelló, cal tenir capacitat per fer una bona prospecció.
Cal apostar per donar un gran servei de suport a les empreses i comerços de Torelló, amb una visió global, tenint en compte les infraestructures, els hàbits i les capacitats del nostre municipi, sabent canalitzar les energies de la ciutadania a l’hora d’impulsar activitats d’una magnitud important per tal de promocionar el nostre municipi i que serveixi de filó de desenvolupament econòmic.
No n’hi ha prou de fer polítiques prioritàries a base de contractar Plans d’Ocupació, per complir sobre el paper amb dos objectius: fer polítiques de promoció i polítiques d’ocupació. L’objectiu no és fer polítiques públiques, aquestes són el mitjà per arribar als objectius reals, tenir un model econòmic sostenible socioeconòmicament i millorar l’escenari actual i les conseqüències de la crisi que patim.
Els pressupostos per regidoria veiem que les de Promoció Econòmica i de Comerç no estàn a l’alçada de les necessitats. No se les ha dotat de prous recursos per fer front els reptes de futur e Torelló. Per ilustrar-ho podem dir que ens gastem més diners amb telèfon (14.900) que amb accions de promoció del municipi (10.800), i a no sé que es faci molta promoció del municipi a través del telèfon, no és una notícia gaire bona. En comerç i turisme incrementem la dotació amb uns raquítics 1.300€. O veiem que el que es destina eminentment a comerç, 10.000 de prop de 14.000€ del total van a parar a uns consorcis que no saben ben bé quin rendiment en treiem...

No cal dir que al costat de dibuixar el nou Torelló també hem d’atendre el Torelló present i els seus problemes, amb els efectes de la crisi en el seu centre.
El regidor ha explicat que s’han retallat totes les regidories a excepció de les d’Educació i de Benestar.
Òbviament que l’Educació és un pilar bàsic de les societats modernes i democràtiques i que a més no podem obviar les necessitats en aquest àmbit.
En moments de crisi les polítiques assistencials són importants, l’estat del benestar ha de mantenir un coixí per no deixar caure les persones més necessitades, les depenents i els seus cuidadors, per exemple, i en el context actual les famílies més necessitades.
En el context actual, amb una crisi estructural que amara globalment la nostra societat no podem deixar de banda les polítiques de cohesió social com són les socials, però també les de promoció econòmica, formació i ocupació, que he comentat abans, i també les dels àmbits que mantenen la flama civil a Torelló.

El nostre municipi compta amb un capital cultural i associatiu molt gran, un element central en la promoció de la cohesió social, de l’arrelament al nostre municipi.
Una vida cívica rica i que aporta un valor afegit al nostre municipi i unes possibilitats que hem de saber aprofitar amb habilitat.
Possibilitats en l’aspecte social i l’econòmic. El gran capital cultural i cívic l’hem de saber aprofitar per entrelligar-lo amb les polítiques de promoció del municipi i per treballar la inclusió i cohesió al municipi.
Castigar pressupostàriament aquest àmbit és renunciar a un capital social que té Torelló.
Veiem un Festus que l’equip de govern no se’l creu, malgrat que la regidora de Cultura ha mostrat la predisposició de tirar-lo endavant i que ha tingut, té i tindrà el suport i la col•laboració del grup municipal d’Esquerra perquè sigui així.
En quan a l’esforç que s’ha demanat a les entitats el trobem injust, no per buscar la implicació de les entitats en un moment tant delicat col.lectivament, sinó perquè es reclama a les entitats un esforç que l’ajuntament no l’ha portat en la mateixa mesura, només cal veure que el % de retallada que s’ha fet als convenis amb les entitats és molt més elevat que el 5% que ha dit que ha fet l’equip de govern en les despeses ordinàries.
A més, no estem d'acord amb les informacions que doneu sobre la davallada del pressupost d'ordinari. Ja que si descomptem les contribucions especials de l’any 2009 i 2010 que serveixen per finançar inversions veiem que els ingressos no arriben a disminuir ni el 2% en lloc del més del 5% que ha informat l’equip de govern.

I si es volia un gest de les entitats, implicant-se estrenyent-se el cinturó, doncs bé, l’equip de govern es podria haver estret el cinturó també amb les retribucions als regidors aplicant una reducció del % que considerin que han reduït el pressupost d’ingressos ordinaris.
En un moment que cal redimensionar els costos, potser també seria interessant redimensionar aquests costos i repensar una organització de govern on conviuen caps d’àrea i tinents d’alcalde amb una retribució especial respecte la resta de regidors, sense que hagin de concordar els tinents d’alcalde amb les responsabilitats de caps d’àrea.

En quan a les inversions hi ha una manca de continuïtat en les inversions pressupostades l'any passat amb les d'aquest. Denota falta de visió a mig i llarg termini del que necessita Torelló i una actitud d’improvisació. En tenim exemples com el voral del riu ges, la teulada biblioteca, la plaça Segimon Serrallonga, la revisió del POUM, etc.
En canvi trobem a faltar any rere any unes inversions importants per millorar el dia a dia de Torelló com l’actuació al Call de la Torrentera; l’obertura del carrer Puigdassalit dins Carrer Camprodon (per millorar del trànsit i la vialitat en una zona conflictiva de Torelló. O també trobem a faltar l’arrengament de les voreres de l'Avinguda Roselló, fa realment pena veure el seu estat, etc...
Vostès han plasmat en aquest pressupost unes inversions, algunes que les trobem encertades, d’altres obligatòries perquè són la finalització d’inversions iniciades, d’altres no tant prioritàries i d’altres que es deixen any rere any al calaix. Però el més preocupant és la manca d’una planificació continuada en matèria d’inversions. És per això que ens fa patir que comencem la 1a fase de Can Parrella, per si l’any que ve no ve la 2a fase...

A més, a Torelló, hem anat aprovant diferents planificacions d’accions polítiques sectorials, com ara el pla local de joventut, el d’acció cultural o el d’igualtat, que no es veuen reflectits en aquest pressupost. De què servei planificar si després no es desenvolupen les actuacions?

Fa un any, el regidor d’Hisenda va començar el seu discurs sobre els pressupostos de Torelló amb un “al mal temps bona cara”. Des d’Esquerra li vàrem replicar que “davant el mal temps, unitat”.
Un any després continuem amb el mal temps, fins i tot agreujat, amb poques bones cares i amb gens d’unitat.
Són moments d’unitat, de responsabilitat. La nostra responsabilitat ha estat la de mostrar la predisposició de col.laborar amb l’equip, com en el seu moment en el Pla de Barris, per poder aprovar uns pressupostos que estiguessin a l’altura de les circumstàncies.
Aquests són un pressupostos a la defensiva, que no fan avançar Torelló. La crisi ha de treure el millor de nosaltres i aquests pressupostos no ho fan.
No estem d’acord amb el contingut. Tampoc per les formes podem estar-hi mínimament d’acord.
És per això que no donarem suport al pressupost presentat.