Treballadors de les institucions públiques i lideratge polític

 Aquesta setmana, a finals, començarà la campanya electoral, on els partit podran començar a demanar el vot i posar damunt la taula les seves propostes programàtiques pel proper mandat de quatre anys. Es parlarà sobretot d'iniciatives polítiques que impulsaran els partits.
Però en aquestes setmanes, com sovint es fa durant la resta dels quatre anys de mandat, s'ignora el paper dels treballadors de l'ajuntament, tècnics i administratius. Aquest col.lectiu sol estar en un segon pla quan les coses van bé, però sovint són criticats amb raons més o menys volàtils.
Si l'experiència en les institucions públiques on he pogut desenvolupar les meves tasques polítiques (ajuntament, Consell Comarcal i Secretaria de Joventut) m'ha ensenyat alguna cosa, és que sense els tècnics i administratius la cosa no va. Això no vol dir que tots siguin perfectes, enlloc hi ha l'absoluta perfecció i a tot arreu hi ha de tot. Ara bé, perquè els engranatges de les administracions públiques funcionin, és necessari un lideratge polític, perquè en l'Estat democràtic és el polític elegit pel poble qui ha de marcar les línies d'actuació. Per això se l'escull. Sense lideratge, no hi ha bon fer, i amb un mal lideratge hi ha molt mal fer. Es pot dir el mateix al sector privat, cal lideratge directiu.
I sovint és injust que la manca d'un bon lideratge polític (o directiu) llanci als treballadors sota als cavalls. Als treballadors públics se'ls hi ha de demanar implicació, bon fer, professionalitat i assumpció que la seva empresa és dels i pels ciutadans; però en els polítics se'ls ha d'exigir projecte i lideratge per conduir el funcionament de les administracions públiques i que els equips amb què compten funcionin, que són aquests equips qui han de materialitzar les línies estratègiques.