Setmana 2. El dia que havia de començar amb la policia i acabar amb poesia

Aquesta setmana ha vingut marcada per dos grans fets institucionals. El primer, va ser la recepció als valents de Torelló 8.0, l'Edu Rifà, en Jordi Barniol i el Gabi Moreno, del Centre Ecursionista de Torelló, que tenen com a objectiu coronar el Dhaulagiri, un 8.000. En aquesta recepció en mode de comiat, els vam fer entrega d'un banderí de Torelló per quan facin el cim (foto). Tal com em comentava l'Edu abans de l'acte, als 80 Catalunya va fer el cim amb l'arribada a l'Everest d'uns catalans ja mítics. Ara Torelló ha de fer el cim amb els tres del Torelló 8.0 (web i twitter).
El segon fet ha estat la visita oficial del Conseller Felip Puig a Torelló, amb la recepció oficial a la Sala de Plens on va signar el Llibre d'Honor i on li vam fer entrega d'una "Patufet", just després que el Conseller i l'alcalde signessin dos convenis, un del SIPCAT i l'altre pel RESCAT (vegeu informació a la web del Departament d'Interior). Posteriorment, el Conseller Puig va presidir amb l'alcalde la meva primera Junta Local de Seguretat com a regidor de Seguretat Ciutadana. En aquesta reunió es va passar balança de l'activitat policial en el darrer any i del dispositiu del Carnaval, amb resultats satisfactoris.
Abans i després de dinar, vaig estar al Consell Comarcal, primer veient algunes conclusions de l'Observatori de Drogues d'Osona i després reunit en comissions i Junta de Portaveus, ja que dimecres que ve hi ha Ple al Consell,
El dia, havia d'acabar amb Poesia, ja que a la Biblioteca Dos Riu de Torelló hi havia un recital de poesia en motiu del dia mundial de la poesia. Però un dels molts meus defectes, el control de l'agenda, va fer que hi arribés a misses dites. A l'agenda ho tenia apuntat mitja hora abans i vaig arribar un quart d'hora tard. Resultat, acte acabat.
Va ser una llàstima, perquè hauria pogut conjugar en un mateix dia, dos fets sovint són menyspreats o poc valorats per part de la ciutadania, la policia i la poesia. La primera, però, permet gestionar i controlar els abusos de qui es salta les normes per la convivència comuna, una convivència que es pressuposa, però que necessita qui vetlli per ella (i que no sols són els policies). I per altra, la poesia, que permet la generació d'un món creat pel poeta, que a través de les seves paraules en dansa relligades per la interpretació del lector i oient fan aparèixer aquest món dins nostre, immaterial però intens.