Setmana 4. Em sento un privilegiat perquè "a l'ajuntament, si vols, la feina no s'acaba mai"

Ja fa 4 setmanes que estem a govern a Torelló i sembla que ja fa molt més temps. Governar un ajuntament, com altres governs, si t'hi poses de valent és capaç d'absorbir tota l'energia vital que hi posis, i mai t'ho acabaràs. L'alcalde, en Santi Vivet, ho va resumir perfectament en una de les moltes converses que hem tingut des de l'inici del mandat: "a l'ajuntament, si vols, la feina no s'acaba mai". És així, cada dia s'obren diferents temes, carpetes, que has d'anar enllestint total o parcialment, perquè sinó tot es va acumulant.
Les meves responsabilitats polítiques fa que aquestes carpetes siguin variades i sovint molt diferents, ara puc estar reunit amb el Director General de Comerç de la Generalitat, ara puc estar reunit amb un veí sobre problemes de civisme del veinat. Ara puc estar intentant dissenyar una estratègia d'ús de comunicació 2.0, ara puc estar parlant de la dinamització cívica, veïnal i comercial d'un barri. Tot plegat apassionant.
Com sempre dic, fer política sense passió és impossible, perquè o bé entres en un espiral burocràtic o bé acabes colgat per la responsabilitat, per les emocions, pels cops... i no saps valorar els bons moments, sovint petits moments, però que són molt intensos i que són el combustible bàsic per aquest viatge.
Jo em sento un privilegiat, per segona vegada puc desenvolupar responsabilitats polítiques de govern, primer va ser al govern del meu país, durant quatre anys intensos a la Secretaria de Joventut, i ara a l'ajuntament del meu poble, a l'ajuntament dels meus conciutadans. És un privilegi haver treballat pel benestar del meu país i ara del meu poble, des dels meus ideals i amb els meus al meu costat. Ep! i ambdós cops, amb governs de coalició, un ingredient més en aquestes històries.
I sempre recordant que som gent normal, tal com ens vam autopresentar a les eleccions, tal com diu el vídeo.