Setmana 11. Torelló i turisme, quo vadis?

Aquesta 11a setmana  govern va acabar amb una reunió al Castell de Montesquiu amb els alcaldes i regidors de turisme dels municipis que formen part del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Els consorcis són eines que serveixen per economitzar recursos mancomunant serveis, aplicant una economia d'escala que amb menys desgast financer dels municipis podim gaudir de serveis tècnics i podem prestar serveis als nostres conciutadans. És a dir, que un consorci de municipis és una possiblitat i una bona eina en moments de dificultat financera per part dels ajuntaments. A més, els consorcis solen tenir una dimensió terriotrial que permeten una adaptabilitat i un arrelament al territori òptim, superior a d'altres. Curiosament, però, en segons quins aspectes hi ha una desídia, sinó rebuig per part d'administracions superiors com les diputacions o la Generalitat.
Un dels casos que s'aparta la mirada als consorcis per passar-ho a les comarques és el del turisme, on tots els recursos de la Diputació passaran a organisme d'àmbit comarcal, en el nostre cas Osona Turisme.
Osona és una comarca amb 51 municipis i amb una diversitat geogràfica i idiosincràtica molt gran: el Lluçanès, Vic, el Montseny, el Ter, el Collsacabra, la Plana... i la Vall del Ges i Bisaura. Posar en solfa tota aquesta diversitat és molt complicat i demana sí o sí un peu en cadascún d'aquests territoris, d'aquestes realitats.
En la reunió al Castell de Montesquiu vam parlar d'això. En el nostre territori no hi ha hagut una aposta global de tot l'àmbit geogràfic del consorci per crear estratègies de desenvolupament turístic. Per començar, hauríem de ser capaços de conceptualitzar tots els esdeveniments que hi ha a Torelló i relligar-lo amb l'entorn propi i de la vall i el Bisaura. Hem de crear sinèrgies reals i sòlides en l'àmbit privat i públic en l'àmbit del Consorci, a més d'establir aliances amb els territoris veïns. Paisatge, restauració, festes populars i patrimoni cultural i històric.
Haurem de superar mancances, com la manca de places hoteleres i aprofitar les capacitats de llits en fondes i turisme rural pròpies i d'altres poblacions.
I, sobretot, necessitem unir esforços des de la llleialtat entre públic i privat (campings, restauració, hotels, fondes, comerços, etc,) entre privats i entre institucions públiques.
El turisme és un dels factors que poden dinamitzar la nostre economia local. Ens hi posem?