Per una majoria social per la sobirania

Ahir Joan Puigcercós va fer la conferència 'Una majoria social per la sobirania', ho va fer en una sala d'actes del World Trade Center de Barcelona plena de gom a gom.
Va començar citant a Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Huguet, dos referents en la renovació de l'ERC de finals dels 80, que han estat en bona part els qui han situat el partit republicà en el marc de l'Esquerra Nacional, un espai que ha de permetre aconseguir una majoria social sobiranista des de l'espectre esquerrà, esperant que la part dretana mogui fitxa endavant també (CDC i UDC).
Puigcercós va mostrar un full de ruta, un camí a seguir per arribar a configurar una majoria social sobiranista, basat en dues potes: el reforçament de la societat civil i aconseguir espais de sobirania a través d'una agenda política que permeti bastir uns fonaments nacionals sòlids per Catalunya que ens porti cap a la independència, un cop superats l'autonomisme i el federalisme.
Va fer autocrítica del tacticisme dels partits polítics en tot el procés estatutari, inclòs Esquerra, encara que del nostre partit caldria aplicar-li millor una crítica a la ingenuïtat d'aguantar unes negociacions estèrils després del pacte Mas-ZP a favor de la retallada de l'Estatut.
Però Puigcercós, també va esmentar la debilitat de la societat civil davant el xoc estatutari entre el Parlament català i la seva proposta d'Estatut (la del 30-S) i l'estat espanyol i tota la seva maquinària (política, militar, religiosa i civil).
Semblava que teníem prou força per encarar un nou estatut, al final el país tenia els peus de fang. Això ho dic jo.
Sí, cal reforçar la societat civil i que s'impregni del sobiranisme, explícit (Sobirania i Progrés) o implícit (patronal emprenyada).
La segona pota, la d'aconseguir espais de sobirania, el Conseller de Governació republicà ho va pautar amb diferents punts: política lingüística a favor de la llengua com a factor de cohesió nacional, potenciar la internacionalització de l'economia catalana amb estratègia pròpia (va proposar la vella idea pujoliana de la porta europea d'Àsia), espai de comunicació propi (en tant que nacional, bàsic en l'era de la informació), política d'aliances exteriors en el marc de nació occidental jugant a la realpolitik d'observar els EE.UU. com a element clau en l'escenari internacional, no ofegar la iniciativa privada, ans al contrari, cedint-li facilitant-li el desenvolupament. També va apuntar la necessitat de polítiques socials de cohesió al costat de polítiques de civisme i seguretat i fer un salt qualitatiu en noves tecnologies.
Puigcercós va descartar obrir un nou procés estatutari a curt termini, per l'esgotament civil i polític, però si que va esmentar la necessitat d'una millora del finançament i també en matèria d'infrastructures.
Va mostrar un full de ruta on s'havia de construir estructures d'estat alhora que la Catalunya civil s'havia d'enfortir, amb Esquerra com a motor polític d'aquest procés.
No va ser un tret de sortida a cap procés intern del partit. No va ser tampoc cap linxament a ningú del partit. Va ser una conferència en positiu, constructiva i de suma.
Això sí, pel meu gust li va faltar la solemnitat necessària en qualsevol conferència nacional d'un líder polític. I vulguem o no, l'estètica compta, i amb els catalans a vegades massa...