Miquel Franch, gat vell

Avui al Ple Municipal hem tractat uns temes incòmodes per l'equip de govern: la policia (amb els excessos d'algun dels seus membres, que no tots, repeteixo: que no tots!), el desmembrament humà de Ràdio Ona (fruit de la gestió erràtica en l'antic mandat del govern socialista) i el paper de Torelló en el pacte sociovergent del Consell Comarcal (una de les raons esgrimides pel PSC per justificar el pacte).
Miquel Franch, gat vell en la política municipal, ha imposat un ritme nou al Ple, amb una simple maniobra: no ha deixat que les seves respostes a aquests temes tinguessin rèplica immediata i aquestes les ha deixat pel final, amb prou distància per trencar el ritme i suavitzar-ho tot. Li he preguntat si s'havia decidit canviar el format del torn de precs i preguntes, ha respost que no, amb un somriure sorneguer de gat vell.
Ens ha fotut. L'experiència és un què...

PS: em Lluís Sabaté, el número dos i independent d'Esquerra, ha debutat al Ple