benestar per l'autodeterminació o autoderminació pel benestar?

Avui a El 9 Nou surt una enquesta als alcaldes osonencs i del Ripollès per saber què en pensen de la idea d'exercir el dret a l'autodeterminació el 2014, idea expressada per Carod-Rovira.
Entre les diferents opinions hi trobem la del meu alcalde, Miquel Franch, del PSC. Poques vegades se'l pot sentir parlant de la qüestió nacional catalana. Quan hi ha mocions al respecte sempre intervé la portaveu socialista, la diputada i regidora Flora Vilalta, ja sigui per donar l'OK a la proposta o bé per presentar esmenes a la totalitat. En Franch poques vegades parla d'aquests temes.

La seva declaració al bisetmanari comarcal (bicomarcal: Osona i Ripollès) em sembla interessant, per l'extensió no aporta una gran informació al tema, però marca perfectament quin és el seu posicionament davant el fet d'exercir el dret a decidir. No ha fet com Miquel Arisa, el president sociovergent del Consell Comarcal i alcalde socialista de Centelles, que ha manifestat que no l'interessa parlar d'això.

En Franch ha dit que primer s'han de solucionar temes com la salut i el benestar i després ja s'encararà el dret a l'autodeterminació.

Per fi un socialista que ha dit què vol ser quan sigui gran (nacionalment), malgrat que sembla que tingui síndrome de Peter Pan, ja que això sona al "fer país" sense fer estat del Pujol.

A més de constatar que Miquel Franch està a favor del dret a l'autodeterminació, també constato que entén l'exercici de l'autodeterminació com una qüestió merament de reafirmació de la identitat nacional, ja que primer vol aconseguir les quotes de benestar suficients i llavors ja s'encararà si ens independitzem o no.

Em sobta d'un socialista del PSC.

Jo entenc la independència, a més d'una qüestió de reafirmació o normalització nacional, com una eina per millorar el benestar de les i els catalans. L'encaix en una Espanya centralista i uniformista d'esperit, maquillat com pot, és difícil per una Catalunya d'esperit confederal i amb ganes de ser reconeguda. Però l'encaix en una Espanya espoliadora i que milita una deixadesa en la base infraestructural per encarar el segle XXI globalitzat fa que el benestar de tots nosaltres tremoli.

La independència ja ha deixat de ser un situació ideal a una situació necessària, ha passat de ser una qüestió de màxims a una de mínims.

En resum: Franch diu que cal tenir uns bons nivells de benestar per afrontar la independència i un servidor pensa que cal la independència per tenir uns bons nivells de benestar.