El rei a les Amèriques: Qui és ell per fer callar els altres?

En el marc de la Cimera Iberoamericana, el rei d'Espanya, Joan Carles de Borbó, va comminar a callar al president de la república bolivariana de Veneçuela, el popular i populista Hugo Chávez, davant l'atac percussor d'aquest cap al " fascista" José María Aznar.
Hugo Chávez és un d'aquells personatges que em provoca esgarrifances democràtiques. President de les classes humils veneçolanes, martell de l'antiga classe política corrupte, practica una política sectària, a cop de referèndum refregit de populisme ("sí perdo, me'n vaig!"), també clausura per asfixia televisions privades crítiques amb ell.
Ningú pot negar que Veneçuela, malgrat el petroli, i com tota l' Amèrica Llatina, li cal una immersió en polítiques socials contra l'analfabetisme i contra la pobresa, dos fets estructurals que es barregen amb la dependència econòmica de les multinacionals d'occident. Però aquesta manera de fer política populista i sectària no sembla que ajudi gaire a la causa suara esmentada. Segurament Lula, al Brasil, fa igual o millor tasca que Chávez sense aquesta manera tant histriònica de fer de l'antic oficial de l'exèrcit veneçolà. Hugo Chávez vol ser el Bolívar social, el nou alliberador d'Amèrica Llatina, el representant del socialisme del segle XXI com li agrada dir a ell, però de moment no passa de ser un populista sectari, i amb sectarisme treballes a favor d'uns però obertament en contra dels altres i això, malgrat guanyar a les urnes, no és molt democràtic.
Però Chávez és un president elegit democràticament, com Aznar, que pel què sembla es fica en la política d'altres estats, com sembla que també ho va fer Aznar a Veneçuela (quan Chávez va patir un cop d'estat, sols els ambaixadors americà i espanyol van reconèixer el nou i efímer govern colpista).
És groller titllar indiscriminadament de feixista a ex-governants d'altres estats (Aznar té els seu origen polític en el feixisme de Franco, tothom ho sap, però com a governant es va comportar com un nacionalista d'estat espanyol radical i un neoliberal, també radical, que tampoc és poc...), però, malgrat la grolleria, el rei d'Espanya no es pot presentar en una cimera fent callar a presidents elegits per les urnes, primer perquè el regne d'Espanya, mar enllà, sols arriba a les Canàries i, segon, perquè dels allà presents era l'únic no elegit pels seus ciutadans per representar-los en la cimera.
El Regne d'Espanya s'haurà de plantejar quin paper vol tenir a Amèrica Llatina, i no crec que la millor sigui la de retornar a l'Imperi de Felip II, canviant los Tercios per les grans empreses del regne.
I de moment, Joan Carles de Borbó hauria de reflexionar qui és ell per fer callar els altres...
(Article publicat a 'Més la Marxa')