Dret a decidir

En els últims temps, el dret a decidir ha guanyat l'espai central del debat polític.

El dret a decidir no és res més que el dret a l'autodeterminació, que els catalans i catalanes (en el nostre cas) tinguin el dret a decidir sobre el seu país, sobre el seu futur i sobre el seu present.

Tenir el dret a decidir sobre l'existència d'un mateix posa en evidència el molt pràctic que és l'independentisme. Voler i lluitar per la independència queda clar que no és un atac de romanticisme fruit de la passió juvenil.

La independència suposa decidir, tenir el valor absolut de decidir, tenir un govern que ningú li puguinegar invertir en les infraestructures que cregui necessàries, que cedeixi les competències lliurement a una Europa que els catalans sempre han volgut forta, pacífica, solidària i unida.

Vol dir que podrem ser tant solidaris com vulguem i amb qui vulguem.

La independència vol dir que un ja no haurà d'anar pel món justificant l'existència dels catalans com a poble, vol dir que la llengua ja no serà menyspreada per una institució tant important com a la justícia.

Independència és tenir el dret a decidir, és ser nacionalment adult.

I si al principi deia que el dret a decidir ha guanyat la centralitat del debat polític, és perquè ja no només ERC en parla i n'és la única ferma partidària, sinó perquè hi ha altres forces polítiques, segurament fruit de les circumstàncies i de la pressió civil, que no els fa res sortir al carrer reclamant el dret a decidir.

Ara bé, no n'hi ha prou a reclamar-lo, cal treballar per aconseguir que aquest dret pugui ser exercit per la ciutadania de Catalunya. El dret a decidir no pot ser un recurs retòric a usar fruit dels nous temps, on l'autonomisme estatutari ha quedat superat després del pacte Mas-ZP i la retallada posterior.

Quan Artur Mas invoca una casa comuna del catalanisme amb el dret a decidir (confús, líquid) com a pilar mestre, quan ICV i Esquerra Unida es manifesten amb proclames a favor del dret a decidir, no hi pot haver marxa enrere ni nedar sense mullar-se.

La majoria social a favor del dret a decidir, al dret a ser independents està començant a reeixir, ara depèn dels partits polítics i la societat civil catalana que aquesta majoria social acabi essent una majoria i que es tradueixi en l'exercici ple del dret a decidir: la independència.
(Publicat a Més La Marxa)