Setmanes 122 i 123: un robatori, la festa de la Joanot i un casament especial

En aquestes setmanes n'han sobresortit dues coses, l'espectacular robatori amb armes l'empresa de Sant Vicenç Mafriges i el casament molt especial que vaig fer als meus bons amics Maria i Manel.
L'atracament va ser amb certa violència a l'empresa i els lladres van fugir amb una moto, essent interceptats pel control muntat per la Policia Local de Torelló, avisat per la xarxa de comunicació Rescat de la polica, van avisar que anaven armats.
Des de la comissaria ho vaig seguir em certs nervis, això de les armes de foc no fa gaire gràcia. La cosa va empitjorar, per mi, quan vaig començar a rebre watsaps de soroll de trets, just quan les emissores estaven en silenci. Finalment van arribar tots els agents sencers, havent detingut un lladre en el control de la Policia Local i el segon en un altre control de Mossos. Va haver-hi moments de tensió i un encanonament mutu entre un lladre i el sergent. Els trets van ser a l'aire. Al final, tothom sencer i els lladres detinguts, ara ja estan a presó. Cal reconèixer la bona feina dels agents de la Policia Local, així com la ràpida arribada i també actuació dels Mossos d'Esquadra. A continuació podeu veure la notícia que en va fer El9TV.

Més agradable va ser una altre vessant del fet de ser regidor, el de casar. Sincerament quan un pensa en ficar-se en política local no pensa en els casaments civils que haurà de fer. És una sensació estranya això de casar, però és sempre agradable, sobretot quan són amics, perquè comparteixes la felicitat col.lectiva i fer el casament es torna un moment molt especial. Això és el que vaig sentir al casar a la Maria i el Manel. Segurament la diferència de casar en el seu moment al David i a la Carme és que van ser molt modestos en la cerimònia, un tràmit que al final va convertir-se en una festa! Així com també la del Joan i la Katherine, la distància des d'on viuen i el poc que ens vam veure abans va provocar un sentiment intens fruit de la sorpresa (amb lectura del Joan inclosa). Altres casaments, amb gent que conec, com en Jep i la Maria Àngels, de l'Alexander i l'Audrey o el Jordi i la Glòria, també van ser cerimònies especials perquè la coneixença fa més visibles les mostres de felicitat.
Però el de la Maria i en Manel va incloure assaig i tot! Bé, exagero una miqueta...
En aquest dietari, hi faltava una entrada sobre aquest aspecte que és el de casar, una de les coses que no s'hi pensa quan es pensa en la política local.
Aquestes setmanes hem tingut la festa major de la Joanot Martorell amb el pregó del Joan Camps i, entre altres coses, del tradicional ball i arrossada popular. Bona gent els de l'AAVV del barri.
També vaig participar en el sopar de portes obertes a entitats i representants de l'ajuntament al Ramadà de la comunitat de Torelló, que els va acollir de nou l'escola Marta Mata. 
I aquests dies vaig visitar els horts socials de la gent del Rebost solidari, amb en Quim Camprubí. Un horts, que a més de menjar serveix per fer activitat i relacions socials, unes dimensions gens menyspreables.
I, finalment, em aquestes setmanes vam donar els premis de la campanya de Comerç del Pla de Barris, els premiats es van mostrar molt efusius, sobretot el que li va tocar el SuperPremi amb premis de tot Catalunya, que ja va aprofitar la setmana anterior anant a visitar les Terres de l'Ebre, amb un bon dinar.